| MARGA VIDAL 
| va néixer a sa Pobla (Mallorca) l'any 1973. Després de cursar-hi els estudis primaris i secundaris, i influïda per un professora que li va ensenyar a estimar al Lorca dramaturg, es va decidir per estudiar Filologia Hispànica per la qual cosa es va traslladar una temporadeta a la ciutat de Palma i s'hi va llicenciar. Des de ben jove ha tengut aficions que li han fet més suportable el dia a dia: el cinema, la música i la lectura. Ha treballat en el negoci familiar, a una empresa d'espectacles, ha fet de professora de català per a adults al seu poble natal, a més de classes particulars,Êi actualment treballa deÊprofessora de Llengua Castellana i Literatura a Ciutadella de Menorca, illa a on resideix ara i per la qual es sent fascinada.
Na Marga, o na Vidal, com la coneixen habitualment, ha publicat articles sobre música (la seva vertadera passió) a premsa local, i un article en un revista musical de tirada nacional, a més d'escriure un petit text sobre la tardor per al seu amic Joan Crek. |
19 - TARDOR benvolgut germà,
avui matí he vist caure les primeres. eren de color marró clar, més bé rodones que no pas rectangulars, eren fugisseres, primerenques, emblemàtiques... símptomes d’allò que ve. no eren pas les típiques ni les tòpiques sinó simptomàtiques. han fet la primera caiguda, simbòlica, i a l’hora premonitòria. premonitòria d’un futur que és proper i imminent, un demà que ja és aquí
avui matí m’he espantat. s’acaba un temps i en comença un altre, el déu cronos no perdona i les eres, les èpoques, els períodes, les hores, els minuts i els segons passen ràpidament. massa veloçment. en un tres i no res m’obris la porta i em fas entrar, gairebé sense avisar, sense que molta gent no tingui assimilat l’ahir, calorós i abrasador pretèrit, encara que feliç, joiós i alegre passat
avui matí he estat pensant. ara deixaran de sonar les maraques i els ritmes tropicals reposaran. vindran els sumptuosos i sublims violins, sonaran les flautes envejoses del vent i les tecles del piano, molt suaument, i acompanyades d’extraordinàries melodies, voldran fer de les seves
ara, he pensat avui matí, la frescor del manduca donarà pas a l’escalfor, el grip vindrà per fer-ne de les seves i emportar-se’n uns quants, els tòrrids paràsits descansaran una temporada per agafar forces, però, malauradament en vindran uns altres de fresquívols
avui matí, estimat estiu, he estat meditant si no caldria que tornessis tu de nou i d’aquesta manera retenir el goig i l’exultació entre tots ells. fer una petita treva per retardar el meu espectre, la meva aparició i alhora l’inici d’una cruel i freda maledicció
avui matí, avui matí...
tardor
| |
